HISTÒRIA DE L'AGÈNCIA IGUALADINA
De l’Hostal d’en Rovira, situat a la Rambla Sant Isidre, nº 1 d’Igualada, sortia al punt de mitja nit la galera accelerada, que eren uns carruatges de persones i paqueteria remolcats per animals i realitzaven el trajecte Igualada – Barcelona.
A l’any 1828, segons es té constància, l’amo de les galeres accelerades que sortien des de l’Hostal d’en Rovira, instal·là el seu nebot a l’entrada de la fonda can Cap de Creus, situada al Pla de la Boqueria de Barcelona, fundant-se així la Agència Igualadina.
Després de les galeres accelerades vingueren les diligencies. Aquestes feien el trajecte en menys hores i oferien més comoditat (i més pols) als viatgers. Constava per davantera, cupé i interior, i al damunt, a la vaca, s’hi col·locaven els encàrrecs i els equipatges. Les diligencies sortien d’Igualada a les 4 del matí, parant a Esparraguera per esmorzar a Cal Noi Xic i canviar els animals, per acabar arribant a Barcelona a la una de la tarda. Amb això, que la fonda can Cap de Creus, al carrer Sant Pau, nº 2 de Barcelona, es va reformar i l’Agència Igualadina va poder disposar d’un local independent.
Amb l’arribada del ferrocarril de Barcelona a Martorell (entre 1854 i 1861), es va escurçar a la meitat el recorregut de les diligències, reduint el trajecte d’Igualada a Martorell, on els passatgers agafaven el tren.
A l’any 1870 es va encarregar de l’Agència Igualadina el popular Sebastià Fusté conegut com a Sebastià dels Cotxes. Els carruatges ja feien 3 viatges diaris: a les 8 del matí, a migdia i a les 11 de la nit, fent que per exemple combinat amb el tren de Martorell, el viatger que sortís a les 8 del matí d’Igualada podia estar dinant Barcelona.
Pels voltants de l’any 1873, en Ramón Ollé Ratés (Ramonet dels Cotxes) era qui dirigia l’Agència Igualadina. En aquella època, la botiga del carrer Sant Pau de Barcelona va convertir-se en lloc de reunió dels igualadins que la guerra dels carlins havia exiliat d’Igualada.
La posada en marxa del ferrocarril Central Català, que unia Igualada amb Martorell, (any 1893) va ser un punt d’inflexió per les diligències, que van tenir que adaptar-se per a subsistir, ampliant el servei per a tot Catalunya.
Va ser l’any 1903, quan per part de Francesc Ollé Malet, fill del Ramonet dels Cotxes, es va promoure la reforma de la façana i l’edifici de les oficines de l’Agència Igualadina, a la Rambla Sant Isidre, nº 13 d’Igualada. En aquesta reforma, realitzada per l’arquitecte Josep Pujol i Brull, es van plasmar alguns dels trets característics del moviment arquitectònic modernista en la façana de la (rajoles, esgrafiats, llindes, elements de ferro colat) i en alguns elements de l’interior de l’edifici.
Al 1909 en Francesc Ollé Malet va fer-se càrrec de l’Agència Igualadina, que ja es dedicava exclusivament al negoci del transports de mercaderies, que combinat amb l’auge del sector tèxtil i d’adoberies de pell de la ciutat d’Igualada, va rellançar el negoci.
La aleshores quasi centenària Agència Igualadina era popular a Barcelona i gaudia d’una envejable fama per la seva honradesa proverbial, la seva reconeguda actitud i simpatia. Com en la època dels carlins, les oficines del carrer Sant Pau dirigides per en Ramon Ollé Malet, també va acabar sent un punt de trobada pels igualadins que vivien a Barcelona i artistes que freqüentaven el proper American Soda. Un d’aquests personatges singulars que feien passar la tarda asseguts al banc de l’Agència Igualadina era en Joan Serra i Constantó, periodista i polític igualadí, qui va batejar les oficines com el “Consolat Igualadí”.
El negoci va anar passant de pares a fills, seguint després d’en Francesc Ollé Malet, a l’any 1915 la seva viuda, la Sra. Àngela Ollé Pons. Posteriorment, a l’any 1917, va ser dirigida per en Ramon Ollé Ollé, i finalment pel seu germà Francesc Ollé Ollé.
L’Agència Igualadina sempre ha sigut exemple de modernitat i de voler superar-se constantment, tant és així, que havia ideat inaugurar un servei d’aerobusos i aerocamions que en cinc minuts fessin el trajecte d’Igualada a Barcelona pel motiu del seu centè aniversari a l’any 1928.
Aquest projecte tant ambiciós no es va poder dur a terme, però l’Agència va continuar anant lligada al desenvolupament de la ciutat d’Igualada sense perdre la seva imatge familiar i propera. Al primer d’agost de l’any 1934, la llegendària oficina del carrer Sant Pau canvia d’ubicació i s’ubica al carrer Girona, nº 15.
Passada la guerra civil, l’Agència, igual que la resta del país, pateix fortament els seus efectes tot i ser un servei bàsic. L’any 1954, Francesc Ollé Tenas, n’assumeix la direcció i va ser continuant un punt important de “recaderies” pels igualadins que estaven fora de la ciutat.
Amb la davallada del sector tèxtil d’Igualada, l’Agència perd impuls, fins que a la dècada dels 80 acaba deixant d’oferir el servei de transport, mantenint obertes les oficines a la Rambla Sant Isidre 13 d’Igualada com a punt de trobada igualadí fins l’any 2006.
L’Agència Igualadina, torna a començar quinze anys després, canviant el servei del transport de mercaderies pel de serveis d’arquitectura, però mantenint la honradesa, la actitud, simpatia, història i situació.
A més, sota la direcció de Francesc Ollé Torras i Francesc Ollé Almenar, i seguint amb la generació Ollé, voldrem fer bandera de totes aquestes qualitats que van associades al nom de l’Agència Igualadina i assolir objectius tant difícils avui en dia com el plantejat pel centenari.